jordi guardans biografía comentaris poesia música recitals recull contacte | ||
![]() |
||
comentaris << Feia temps que no teníem davant un llibre de poesia que arribés tan endins, pel compromís entre vida i poesia d'una forma tan potent, personal i universal alhora. Un regal al concepte més genuí de poesia i un plaer haver-lo llegit. Enhorabona! >> Contra venena et animalia venenosa deu el títol a l'obra de Iohannis Aegidii Zamorensis: Liber contra venena et animalia venenosa (entre 1289 i 1295). El llibre consta de dinou tractats , secundum ordinem alphabeti. És un llibre de verins, però no de verins a l´ús, perquè curiosament només dedica dos tractats al món mineral i dotze al món vegetal. La resta de tractats estan dedicats al món animal , on hi inserta animals terribles, animals mítics i animals quotidians >>. Teresa Pintó. Web oficial del Gerard Quintana. 10/ 2/ 2009. << Et volia demanar, si et va bé, que em fessis un petit text sobre la teva vinculació amb en Jordi Guardans i alguna nota sobre aquestes dues cançons a partir de poemes seus, per a un article que es titularà "El dinar dels muts" i "He perdut el mar": Jordi Guardans & Gerard Quintana" on parlaré, a més, de la seva vinculació amb la música i del seu nou llibre (feia temps que un llibre de poesia no m'arribava tan endins, per la seva lluita entre vida i poesia d'una forma tan potent, personal i universal alhora) >>. Maria Teresa Pintó. Correu electrònic adreçat al Gerard Quintana. 3/ 2/ 2009. << Vaig conèixer el Jordi Guardans al davant de la Catedral de Barcelona, en una entrevista per parlar del Forum de les Cultures d'una manera crítica i subjectiva, amb la revista "El triangle". Ell portava un esparadrap al front amb una paraula escrita: TENDRESA. Gerard Quintana, per al seu web. << He leído con el corazón -porque son anunciaciones- tus versos Contra venena. [...] Tiene la originalidad profunda de las obras que marcan un estilo. Me fascina tu mundo lleno de ángeles y anunciaciones, musical y órfico ( "envenenat de boira adulta") como unas Elegías de Duíno. Lo he leído en voz alta y en voz baja para sentir mejor su musicalidad ( "acompanyada d'unes ales, d'unes ales, d'unes ales") y esos cambios repentinos de tonalidad que despiertan la emoción irreprimible del lector: "una estranya malaltia, mig de boig, d'enamorat i de poeta...".[...] Me han acompañado tus nevadas, tus luminarias y tus hogueras; y también los azules que te son tan queridos: "flors blaves", creus blaves". Gracias por ese libro, Jordi. Están en él todos los símbolos y transportes y sonidos que hacen tu lenguaje de poeta tan original. Renuncio a hablar del trabajo de artesano paciente que hay en esta obra de arte, porque sé que no te gustaría ponerle precio a tu regalo. Creo que la crítica reconocerá que este libro sólo puede darse en la madurez absoluta ( técnica y humana) de un gran poeta. Tienes un mundo interior rilkeano -iluminado con una luz de retablo- pero desde tu claustro de poeta mediterráneo se divisa la "mar blava". Gracias. sigue adelante. Más lejos no puedes llegar, pero nos descubrirás otras anunciaciones >>. Mauricio Wiesenthal. E-mail, 16/ 12/ 2008. << Un poeta, que ha aconseguit en uns pocs llibres i en una controlada dicció, construir un món personal allunyat del somatent, de la crida de les modes i escarafalls de capelles >> << Una recerca que l'empeny a rebutjar la banal superficialitat i que li fa plantejar conceptes i mons alternatius, lluny de la massificació adotzenada. (...) La veritat d'aquest poeta és la d'algú atent al temps i a les remors siderals que hi circulen. En els cinc llibres publicats fins ara, Jordi Guardans s'ha construït una imatge de poeta sòlid, que des dels marges de l'actualitat, però sense defugir-la, diu coses diferents, i combinant gèneres i veus, basteix un món original >> << Jordi Guadans és un poeta outsider, de veu original. De fora dels circuits >> << ens sorpèn amb un llibre compacte, sòlid, difícil, de lectura que no ens deixa indiferents. En una poesia de la crisi (de l'ésser humà) i, a l'ensems, és reflexió sobre la crisi de la poesia (local i universal). Poesia de la crisi i crisi de la poesia. El llibre Contra venena et animalia venenosa és una col·lecció de nou poemes extensos, que el poeta anomena "anunciacions", que construeix un relat en clau, d'iniciació i crònica. Escrit amb una atenció mètrica considerable, són tirades llargues d'endecasíl·labs (7+4) que expliquen els moments d'ascens i crisi, les anunciacions més significatives d'una vida. Els poemes inspirats en el real, en una dimensió de la realitat que es pot relacionar amb l'irreal foixià, s'adrecen al lector en primera persona >> << Així, de bon començament, ens proposa l'alternança de mons i identitats en funció de moments vitals o de posicions davant del món: la innocència o el verí. Aquesta és l'oposició central que desenvolupa en el llibre: entre dos mons, entre dues concepcions de la vida, que la condició de poeta li permet de conèixer i denunciar >> << El llibre s'organitza a l'entorn de tres nuclis: (...) els moments de revelació associats a determinades aparicions que són sinònim d'anunciació. (...) La reflexió metapoètica (...) Per últim, destaca el rebuig d'un món de convencions petitburgeses i actituds panxacontentes >> << Contra venena et animalia venenosa és una confessió i alhora una indagació. El poeta explora una trajectòria vital. Són anunciacions de fets extraordinaris en l'existència, i que provoca dues lectures complementàries: una de privada i una altra de pública. La primera és accessible al mateix poeta i potser a un cercle restringit dels qui han compartit l'aventura, atenta als fets més destacats d'una vida en la qual es distingeix el dolor i les poques, intenses alegries. La segona és la que ens permet llegir el text de lluny, amb més distància respecte l'anècdota concreta (escapar-ne), i és la que ens remet a la recerca del sentit d'una existència, que adquireix el valor de la mítica flor blava dels romàntics. Si d'una banda podem pensar en el Walt Whitman de "Song of Myself", que s'enfronta a un mirall del sentit d'una vida i acaba comparant-se a un voltor que fa crits "intraduïbles", de l'altra albirem ecos del Hölderlin aïllat indagant, la relació amb l'absolut. Com deia Whitman a "Sang of Myself", " The clock indicates the moment- but what does aternity indicate?" [ El rellotge indica el moment, però què indica l'eternitat?]. Guardans ens fa navegar per un temps racional, l'evolució en els estadis temporals d'algú coetani, però barreja dimensions del temps, en la doble temporalitat que marca el joc entre l'instint i l'eternitat, el fugaç i el que resta. Com és sabut la tasca central de Hölderlin és la identificació d'un Déu, no en un sentit de la religió tradicional, sinó com a noció d'absolut. Dues figures clàssiques, Empèdocles i Diògenes, ofereixen el correlat per exemplificar les dificultats d'aquesta tasca: el dubte de trobar la certesa i la consciència tràgica del destí de l'ésser solitari. Com deia Hölderlin: "només un mateix pot entendre Déu". Jordi Guardans no és un poeta creient en el sentit tradicional, però sí accepta la presència d'una dimensió sobrenatural en l'existència. Ho aclareixen en part dos dels epígrafs inicials de Christine Kaufmann: "La fascinació d'una presència", "La transparència de l'invisible". En el llibre domina aquesta doble oposició: presència-absència, el que es veu i el que podem intuir o endevinar. La realitat tangible quotidiana i una altra que pot semblar imaginada o intuïda en un moment de transcendència, però que són experiències viscudes, intuïdes molt realment. Així, les referències religioses a Jaques Maritain es barregen amb les surrealistes de Jean Cocteau, creant un nivell de diàleg enriquidor >> << pot ser llegit (l'episodi de la 2a. anunciació) literalmet, com un esdeveniment transcendent, vist i viscut pel poeta, i també com una possibilitat oberta de comunicar amb altres mons a partir de la figura simbòlica, un missatger que ens arriba del més enllà. Som a les envistes de l'àngel "de la llum i del somriure", que és una experiència decisiva en l'aventura vital que narren les anunciacions i un dels moments més importants en aquesta presa de consciència per part del poeta i del progrés envers una gran realitat. De fet, remet a una de les paraules claus en el llibre, "anunciació". "Àngel" deriva del mot grec angelos, que significa missatger, i no és casual que Guardans l'utilitzi en el títol de cada poema. A través de la posia l'àngel ens desperta, ens remet o ens descobreix una altra realitat, ens ajuda a entendre la nostra >> << No som davant d'unes "memòries", sinó que estem llegint una indagació singular en experiències transcendents. I són transcendents perquè són fonamentals en la particular aventura vital d'un ésser humà, i perquè marquen moments de trànsit i progrés, de crisi i superació >> << Un altre tema significatiu i reiterat a Contra venena et animalia venenosa és la reflexió metapoètica. Poden ser les al·lusions al mateix llibre que llegim, com un joc de miralls que ens atansa al moment de la redacció i lectura del poema. Però sovint reflexions sobre la funció de la poesia en un món enverinat >> << un dels detalls més poderosos, que travessen el llibre de cap a cap, és la renúncia a un món bajà, la proposta d'una realitat alternativa, la creença en un món no perceptible pels sentits, els plantejaments que voregen la utopia >> << Com és el cas dels grans visionaris, des dels romàntics alemanys fins a Whitman i García Lorca i Foix i Breton, Jordi Guardans aprofita una experiència física per efectuar el salt a un altre nivell de realitat, presidit per una concepció de l'amor >> << La sèrie de nou anunciacions són una larga confessió en monòleg. Els epígrafs introdueixen una noció de diàleg i conviden a fer participar el lector gaudint de l'intercanvi epistolar entre Cocteau i Maritain. "Verí" té un doble sentit: dins l'aventura personal, al·ludeix a les ascensions i il·luminacions que provoca la malaltia, que permet accedir a una llum meravellosa i a un infern horrorós. La superació arriba per la medicació o l'escriptura. Però en un sentit més ampli, d'abast col·lectiu, es refereix a la maldat del món, com ens diu l'última anunciació. Experiències íntimes de radical intensitat empenyen Jordi Guardans vers el noconformisme i una idagació de solucions alternatives contra el verí de la vida quotidiana, feta de conxorxes, abdicacions i maldats. Hi ha un enfrontament entre el món de la infantesa, de puresa i innocència, i el món adult, marcat pel verí i la conformitat. Llibres com Contra venena et animalia venenosa, entre la revolta i la tendresa, confirmen l'orientació d'aquest poeta. Tracen un meridià alternatiu, el qual indica una possibilitat de progrés des de les situacions de xoc emocional i físic, fins a moments d'intensitat i descoberta. Jordi Guardans, poeta poeta, sense concessions a la galeria, amb voluntat i força, aconsegueix de presentar-nos un singular trajecte vital i les seves raons de vida i lluita. Per compte d'un Altre. O de tot l'Altre >>. Del pròleg "Jordi Guardans, entre la revolta i la tendresa", d'Enric Bou a Contra venena et animalia venenosa. (Providence, 11 de setembre, 2008) |
<<Espero conocerte un día personalmente, porque tengo una curiosidad infinita por saber si nuestros ángeles se reconocen. He leido con emoción el libro. Y lo he llevado conmigo en mis paseos entre las campanas del Pi y las de Santa María: 'Passeja amb mi sota la Lluna del perdó…'. Los ángeles del Exilio me han llevado hasta Banys Nous y los rincones de la antigua judería. Mauricio Wiesenthal. E-mail (19/1/2007) a propòsit de l'antologia Els àngels i el perill. << Sens dubte, es tracta, com diu Pere Gimferrer al primer dels tres llibres esmentats [ El Rèqiem bau (20002)], d'una veu 'inconfusible i única'. Sorprèn la forma com Jordi Guardans és capaç de forçar la lògica del llenguatge sense perdre ni un bri d'humanitat. Als seus poemes hi ha una riquesa verbal enlluernadora i una varietat de registres sorprenent. En alguns d'aquests poemes, hi veiem una gran afinitat amb les cançons que Ester Formosa, el mateix autor i jo hem triat per a aquest disc. Guardans ens va passar a l'Ester i a mi una gravació on ell mateix, acompanyant-se del piano, cantava les seves lletres i les seves músiques, i tant les unes com les altres ens van fascinar. Hi vam veure aquesta veu inconfusible i única de què parlava Gimferrer. De fet, una de les cançons és inclosa en el seu darrer llibre [Abbà (2006)], i alguns dels poemes podrien sens dubte convertir-se també en cançons. S'hi mesclen i hi conviuen un to elegíac i un humor que la imaginació i la tendresa no deixen arribar al sarcasme. I és admirable com, per a cadascuna de les lletres, Guardans sap trobar una música personalíssima i d'una varietat formal que s'ajusta perfectament als textos. Ester Formosa i Maurici Villavecchia han cregut que, després de col.laborar en altres recitals i gravacions, les cançons de Jordi Guardans encaixaven perfectamen dins una trajectòria i uns interessos molt personals, i per això han emprès aquest treball amb entusiasme i una gran il.lusió.>> Feliu Formosa. Introducció al CD 'Ester Formosa canta Jordi Guardans. Sola com el poeta'. 2007. << Això s'ha de llegir agenollat !!! és genial !!!!!>> Daniel Sesé (Túrnez &Sesé). E-mail (14/11/2007) a propòsit de la cançó 'Romanç del transvestit'. << (...) Com podeu veure, es tracta d'un autor que, tot i moure's lluny dels cercles culturals més convencionals, ha aconseguit fer-se un lloc en el panorama poètic de casa nostra. August Garcia i Orri. "El 3 de Vuit" (20/10/2006) a propòsit d'Abbà. "El meu món està ple de visions reals, bones i dolentes. És evident la meva devoció pels àngels, però també parlo sempre de la por que em fan els llops, siguin aquest esperits, cardenals o ganivets amagats (...) El poeta parla amb la metàfora i jo la utilitzo, per al bé i per al mal. Però tant les devocions com les pors que he dit són reals com el despertador de la tauleta de nit." De l'entrevista de Martí Farré a "El triangle"(11/04/2005) <<Aunque soy lento leyendo en el 'blau' (leo deprisa en otros colores que me despiertan menos emociones), creo que ya llevo en mi pañuelo algunas lágrimas de tu bellísimo libro.(…) Mauricio Wiesenthal. E-mail (30/1/2005) a propòsit d'El Rèquiem blau. "No fa pas gaires anys que vaig trobar el poeta en un pis de la Plaça de la Catedral. Jo feia cua en una tanda d'entrevistes que havia organizat un setmanari al voltant de l'imminent Forum de les Cultures. Ell era l'entrevistat anterior. Gerard Quintana. << Només per la primera part, de ritmes accentuals insòlits, que hem estat molt pocs a freqüentar en català, coneixem el motiu d'aquest Rèquiem blau: es tracta d'una elegia, i cal llegir-lo des d'aquest angle personalíssim, tot i que les dades objectives de la figura evocada ultrapassin el clos privat. Pere Gimferrer. Pròleg a El Rèquiem blau. Ed 62. Els llibres de l'Escorpí. Poesia, 195. Barcelona, 2002. << Benvolgut Jordi, Perejaume. Carta (6/10/2002) a propòsit de Montserrat. |