Alerta pescadors

Dins del bosc encantat
les tombes són sagrades,
cobertes d’humitat
les veig ressuscitades.
                                    
Hi ha mares i hi ha fills
lligats per les estrelles,
tothom sap els perills
d’aquestes meravelles.

Alerta pescadors
que en els peixos de plata
hi ha molts peixos traïdors
amb la mateixa escata.

Si diuen que nedar
és com aprendre a viure,
hi ha un nen per ofegar
i un nen per sobreviure.

Potser és que quan ets nen
tens la veu connectada
a l’endoll d’on depèn
la nostra matinada.

I quan veus un ocell
que menja les engrunes,
recordes que et fas vell
cercant llum entre runes.

Bellesa de resar
al nostre gran misteri,
bellesa de plorar
si algú perd el sederi.

De fet ningú no sap
per què la mort s’arrela,
que no depèn del cap
la guerra paral·lela.

Brindem pel dia blau,
que la sort ens empari,
la pluja blava cau
i no hi ha qui la pari.

I així al bosc encantat
els arbres són gegants,
i hi ha qui els ha escoltat
i s’han tornat més sants.

I som com l’horitzó
d’un mar que ens ha inspirat
l’amor i Déu ni do
de com ens ha mullat.