Blava Bandera

Festa de núvols quasi segura
després que el vent bufi sort,
perquè l’amor és pluja futura
i sóc un riu quasi mort.

Blava bandera, d’ànima blava,
que véns del cel principal,
a la nit seca no t’esperava
i em vas mullant el que cal.

Per molt car que ens costi
fer-nos nit i dia,
vull que el cel s’acosti
i ens doni alegria,
vull que l’aigua parli
de com tu m’estimes
perquè vull donar-li
tot el que m’animes.

La nostra festa mata sequera
perquè tu em véns a mullar,
hem d’estimar-nos sense frontera
i veure els núvols regar.

Regarem somnis amb les mans netes
perquè plegats comencem
a veure en somnis llavors secretes
que amb els petons plantarem.

Per molt car que ens costi
fer-nos nit i dia,
vull que el cel s’acosti
i ens doni alegria,
vull que l’aigua parli
de com tu m’estimes
perquè vull donar-li
tot el que m’animes.

Festa de pluja, amor sense mida
i vull ser un riu que ho fa bé,
vull estimar-te i vull donar vida
a allò que al blat li convé.

Vull despullar-te, vull que em despullis
sigui de dia o de nit.
Vull escollir-te, vull que m’escullis
perquè s’acabi el meu crit.

Per molt car que ens costi
fer-nos nit i dia,
vull que el cel s’acosti
i ens doni alegria,
vull que l’aigua parli
de com tu m’estimes
perquè vull donar-li
tot el que m’animes.

Que el teu amor no mori, que creixi,
seré per tu el seu bressol,
si tu m’ajudes fes que no deixi
tot el que la vida vol.
Vol les besades, vol les espurnes,
vol un planeta amarat,
de pistes noves que són nocturnes
per fer molt blanc el pecat.

Per molt car que ens costi
fer-nos nit i dia,
vull que el cel s’acosti
i ens doni alegria,
vull que l’aigua parli
de com tu m’estimes
perquè vull donar-li
tot el que m’animes.