La bellesa

És com un llamp que t'atabala
va disparant alguna bala,
va cap al cor per fer-te mal
i tot es mor i tot s'hi val.

Així de cop et desorientes,
la pau és lluny, com ho lamentes,
vols de la gent una abraçada,
que és més urgent cada vegada.

La bellesa, la tristesa, la fermesa, sí...
La bellesa, la tristesa, la fermesa, sí...

L'enteniment que se t'escapa,
tens malament tot el teu mapa,
Santa Maria té campanes,
les d'un nou mapa que demanes.

La teva pena no se'n va,
la nit entrena per matar,
tu saps, però, del teu bateig,
véns de l'espai com de passeig.

La bellesa, la tristesa, la fermesa, sí...
La bellesa, la tristesa, la fermesa, sí...

Hi ha una presència il·luminada
dins la innocència malparada,
vols amagar-te amb el desfici,
vols estalviar-te el sacrifici.

No vols destí martiritzat,
no et vols sentir crucificat,
has de ser net amb la bellesa
i reses trist ple de fermesa.

La bellesa, la tristesa, la fermesa, sí...
La bellesa, la tristesa, la fermesa, sí.