RONDALLA DEL TRANSVESTIT

Passejant va una princesa
que ha estrenat avui talons,
era tanta la tristesa
de ser un noi ple d'oracions.

Al seu àngel li resava:
potser sóc àngel com tu.
I una llum l'acaronava:
ets princesa de segur.

T'han trencat com a joguina,
com titella sense fils, 
tu vas néixer masculina 
i és que els homes són virils.

Ai princesa lluitadora
pesca estrelles a les nits,
si la vida és tan traïdora
porta llum en els teus pits.

Caminant ningú la mira
com princesa de debò,
però ella a fons respira,
ha lliurat tot el seu plor.

Sap on trobar meravelles
que engresquin els mariners,
ha vist moltes putes velles
i com troben els diners.

Però ella que va dreta,
és princesa al capdavall,
té l'anhel que algun poeta
se l'endugui amb un cavall.

En el bar del sacrifici
on tothom beu i està trist,
quan hi entra té el  desfici
d'un poeta que l'ha vist.

El poeta i la princesa
comparteixen el lament,
perquè hi ha poca tendresa
i és que s'ha de ser valent.

I ben junts de matinada,
amagats dels criminals,
veuen l'ànima trencada
internada als hospitals.

La princesa ara neva,
que en sap molt i molt de neu,
i el poeta la fa seva
com si fos mare de Déu.