COM PLOU SOBRE BERLIN (Cançó. Lletra i música: Jordi Guardans)

Com plou sobre Berlin,
molt més del que voldria
aquell que va insistint
en trobar companyia.

Aquell que fou soldat
d’un amor ple de llum,
i ara fa caritat
al sol i al seu perfum.

Però el sol s’ha amagat
i ell sap que és pel seu bé,
té el cor massa cremat
i el sol el pot desfer.

Com plou sobre Berlin...

Com plou sobre Berlin
i quina melangia,
un home va morint
de lenta agonia.

Camina pels carrers
topant amb les parets,
buscant alguns diners
per entrar als cabarets.

Els somnis que ha rebut
dels àngels de la mort,
ja el donen per vençut
i ell creu que és una sort.

Com plou sobre Berlin...

Com plu sobre Berlin
i l’home està amarat,
i s’ha anat desvestint
i acaba despullat.

Les putes que l’han vist
dormint en un racó,
el tapen com a Crist
enmig de la passió.

Però no es pot fer  res
quan un arriba aport,
ningú sap el que ha après
aquell home que ha mort.

Com plou sobre Berlin...