EL POETA (Cançons. Lletra i música: Jordi Guardans)

Encenc una cigarreta,
la pena l’haig de fumar,
em diuen que sóc poeta
però un vers em va cremar.

Va ser una gran gosadia
però vaig ser seduït
a fer-me tot poesia
ja sé que això està prohibit.

Vaug travessar les fronteres
d’on neix i mor cadascú,
si allà un mort alliberes
has de morir tu segur.

No vull perdre la veu franca
malgrat l’infern i el seu crit,
sang d’una bala molt blanca
com un esclat a la nit.

Em fa por des d’aleshores
veure un rellotge espatllat,
són perilloses les hores
d’algun rellotge aturat.

Tinc por i reso quan passa
una bellesa en secret,
ales que jo estimo massa
però és que no sóc prou net.

En algun bar solitari
trobo remeis pel meu mal,
bec un got hospitalari
per ser un poeta com cal.

Mai no seré poesia
només el troçd’algun vers
que he de suar cada dia
a prop d’un llop molt pervers.

No vull perdre la veu franca
malgrat l’infern i el seu crit,
sang d’una bala molt blanca
com un esclat a la nit.