L’ EXÈRCIT. (Cançó. Lletra i música: Jordi Guardans)

Un exèrcit
al costat
d’un país
sense fronteres,
molts soldats
que jo he estimat
són a les files
primeres.

Un exèrcit
d’un país
que té llum
com a bandera,
és l’amor el seu encís
l’utopia
presonera,
un exèrcit
d’un país
que té llum
com a bandera.

Són arreu
els núvols
com trinxeres,
no sel’s veu
i lluiten
com a feres,
i s’abraçen,
s’enamoren
el poder
miren i passen.

El que fan
és molt més
que fer guerra,
van buscant
tresors d’anor
per terra,
i somnien,
s’equivoquen
i en l’amor
trencat rumien.

Un exèrcit
al costat
que fa guerra
a la la guerra,
i jo entre ells
m’he iniciat
a estimar
aquesta terra.

Un exèrcit
ben armat
de tristeses
i de gestes,
gestes de gran
llibertat
que són per l’amor
grans festes,
un exèrcit
ben armat
de tristeses
i de gestes.

Van morint
quan mor
una esperança,
van vivint
la mort
sense recança,
doncs ells saben
que a la vida
sense somnis
ells no hi caben.

Van ben sols
i fràgils
com onades,
tu qe vols,
s’enfonsen
a vegades,
que és molt dura
aquesta guerra
per fer més neta
la terra.