1. Carrussel

Senyors, senyores, nens i nenes carroussel,
amics i enemics girant enmig del cel,
els somnis més antics ho havien anunciat,
la fira de la vida aquí ens ha portat.

Senyors,senyores, nens i nenes cavalcant,
que no podem parar, el cor es va cremant.
a cada tom que fem, la vida es va encenent,
de diferents formes pel que anem veient.

Au, benvinguts
als mil secrets
que ens han donat,
au,benvinguts
al vell perfum enamorat,
tots hem nascut
dins un jardí
mig assecat,
tots hem nascut
amb un record il.luminat...

Senyors, senyores, nens i nenes diferents,
arrels tresors, estels ,dolors, pressentiments,
noves identitats que fan el cor més gran
canvia sense mida mentre vas girant.

Senyors, senyores, mort i vida, vida i mort,
ai, quins són les fonts d’ on surt la nostra sort,
aquest coneixement, que no s’atura mai,
mesura rara de les forces de l’espai.

Au benvinguts
als mil secrets...

2. El poeta

Encenc una cigarreta,
la pena l’haig de fumar,
em diuen que sóc poeta
però un vers em va cremar.

Va ser una gran gosadia
però vaig ser seduït
a fer-me tot poesia
ja sé que això està prohibit.

Vaug travessar les fronteres
d’on neix i mor cadascú,
si allà un mort alliberes
has de morir tu segur.

No vull perdre la veu franca
malgrat l’infern i el seu crit,
sang d’una bala molt blanca
com un esclat a la nit.

Em fa por des d’aleshores
veure un rellotge espatllat,
són perilloses les hores
d’algun rellotge aturat.

Tinc por i reso quan passa
una bellesa en secret,
ales que jo estimo massa
però és que no sóc prou net.

En algun bar solitari
trobo remeis pel meu mal,
bec un got hospitalari
per ser un poeta com cal.

Mai no seré poesia
només el troçd’algun vers
que he de suar cada dia
a prop d’un llop molt pervers.

No vull perdre la veu franca
malgrat l’infern i el seu crit,
sang d’una bala molt blanca
com un esclat a la nit.

3. M'encanta cantar

M’encanta cantar
i no sé pas que canto,
però no m’espanto
i no vull pas callar. (Tornada)

Vodria parlar
del melic que porto
que em fa somniar
més del que suporto.

I d’una oreneta
que em va foradar
per on va l’aixeta
de cardar

M’encanta cantar...(Tornada)

Voldria parlar
d’aquella cadena
que algú ens va posar
per morir de pena.

Tenim febre alta,
sang i sucre fos,
ànima malalta
com un gos.

M’encanta cantar... (Tornada)

Voldria parlar
d’un troç de paisatge
que em vaig oblidar
en algun viatge.

I de tanta dèria
de poder cantar
perquè la misèria
ens fa callar.

M’encanta cantar...(Tornada)

Voldria parlar
de la gent mesquina
abans de marxar
plorant purpurina.

Heu fet una gàbia
del món una creu
amb la nostra ràbia
patireu.

M’encanta cantar... (Tornada)

4. Vaig disfressat

Vaig disfressat
de nou amb nou paisatge,
com un ocell salvatge
cercant la identitat,
vivint de mals
el con només renega
i la mirada cega
s’oblida dels fanals.

Ahir em perseguia
un gran àngel anunciant,
que la mort no vindria
fins que fos un xic més gran...

L’amic més clar
ferit ja no m’oblida,
i jo que sóc ferida
a ell li vull cantar.
Un cant ben dolç,
etern, inquebrantable
un cant d’amor amable,
sóc fràgil com la pols.

Ja he vist l’infer i és ara
quan la mort ja m’ha parlat,
li veig el tros de cara
que fins ara m’ha ensenyat...

I et dic amic
que cantis a la vida,
el teu pas té la mida
de l’univers més ric,
vesteix-te de lleó
valent i noble,
que el teu cor és un poble
ficat a la presó.

5. L'any nou

Un any nou no és
més que recordar
l’any original
que volem somniar,
un any nou no és
més que un vell que ve
mentre anem mirant
de no fer malbé,
el vestit de mar
que portem a dins,
el xiulet intens
que fan els dofins.

Un any nou si us plau
per dansar la nit,
amb el cor ben nu,
el cor desvestit,
un any nou pregant
a les serps i els sants
que volem cantar
un nou can d’infants.

Un cant de coloms
morts a mitjanit,
els llençols més blancs
per vestir el seu crit.

Un any nou té por
del poder del sol,
l’home acovardit
la lluna de dol.

Volem construir
ben a poc a poc,
un estel més clar
fet de gel i foc.

Volem estimar
quasi d’amagat,
el planeta nou
que algú ens ha robat.

6. El messies

Escolta bé
com van passant
les albes fredes,
pensat’ho bé
si val la pena
deixar sol
al mariner.

Ell té un vaixell
que a més de penes
té alegries
i a l’horitzó
es veu l’argent
d’onades grans
com profecies.

Si quan el veus
ai tu ja creus
en un messies,
si quan escapes
ell té els mapes
que voldries,
si quan et diuen
que se’n riuen
t’enamores
ai cap on vas,
ai cap on vas.

Quan les estrelles desperten
als cors plens de penuria
els homes perden la furia
i de fer mal deserten.

Quan les estrelles s’encenen
il.luminant la vida,
es va guarint la ferida
i els somnis ja s’entenen.

Escolta bé,
no tinguis por
d’anar al naufragi,
pensat’ho bé
que el pessimisme
no t’ofegui
el que has de fer.

Si veus destí
en uns ulls nets
amb llum d’estrelles,
les ones d’or
que tens al cor
fan meravelles.

Si quan el veus...

7. Desig

Sabates d’home fet,
carícies a les mans,
que no em fan cap retret
tan fortes i tan grans.

Són sants els teus mitjons
que amaguen els teus peus,
s’encenen oracions
quan te'ls trec o te'ls treus.

Ës el desig, és una flama,
és un incendi i és un joc,
és una onada que proclama
que naveguem a poc a poc. (Tornada)

Quan veig el teu clatell
tan fort i poderós,
és com veure un castell
que ens protegeix als dos.

El meu desig et diu
Ricard Cor de lleó
hi ha un arbre blanc que riu
amb el primer petó.

(Tornada)

Tens creus als calçotets,
d’un home net i bo,
la veu dels teus secrets
és forta com un tro.

El meu cor tu ja ho veus
s’ha d’abraçar ben fort,
el sucre que li treus
que et porti molta sort.
(Tornada)

8. El Príncep llum

Juguen les ombres
amb els núvols i amb els gats,
pluja d’escombres
i petons ben embruixats,
pluja d’escombres
i petons ben embruixats.

Veus les flors blanques
del jardí mal recordat,
aquelles branques
que et van fer mal de veritat,
aquelles branques
que et van fer mal de veritat.

El príncel llum
va i et desperta,
cent anys després d’haver dormit,
és una festa molt incerta,
com un conte de nen petit.(Tornada.)

Més que despert
sembles un bosc al.lucinat,
pintes de verd
tots els bolets que t’has menjat,
pintes de verd
tots els bolets que t’has menjat.

Amb quin afany
vols regalar felicitat,
després del plany
d’haver mort una eternitat,
després del plany
d’haver mort una eternitat.

El príncep llum... (Tornada)

Perds el senderi
sembles tot ingenuitat,
el teu misteri
de la bruixa i el seu gat,
el teu misteri
de la bruixa i el seu gat.

Has de cuidar-te
del teu cor amenaçat,
enamorar-te
és un perill, un constipat
enamorar-te
és un perill, un constipat.

El príncep llum... (Tornada)

Al bar ferit
lluiten aquells que han despertat,
porten al pit
el príncep llum que s’ha trencat.
porten al pit
el príncep llum que s’ha trencat.

Ja no podràs
dormir de nou per oblidar,
després veuràs
que és molt difícil estimar,
després veuràs
que és molt difícil estimar.

El príncep llum...(Tornada)

Les fades saben
que tot té sempre un final,
els nens s’acaben
quan les bruixes han fet mal,
els nens s’acaben
quan les bruixes han fet mal.

9. Vaixell de combat

Menjo vida
que batega
amb secrets
que mai sabré.
Sense mida
el cor s’ofega
ganivets
que ens fan malbé.

Assetjat
per les creus
que han lligat
els meus peus.

El meu llit
és la trinxera
i el dolor
sua el coixí.
Sóc un crit
a la frontera
de la por
pel meu destí.

Sóc vaixell
masculí
i fusell
femení.

Tèrbol pes
el fer de ciri
però és trist
veure'ns perduts.
Llop encès
al cementiri
quan ha vist
vèncer els vençuts.

Àngel bo
al costat,
màgic so
del combat.

Sóc vaixell
masculí
i fusell femení.

10. Com plou sobre Berlín

Com plou sobre Berlín,
molt més del que voldria
aquell que va insistint
en trobar companyia.

Aquell que fou soldat
d’un amor ple de llum,
i ara fa caritat
al sol i al seu perfum.

Però el sol s’ha amagat
i ell sap que és pel seu bé,
té el cor massa cremat
i el sol el pot desfer.

Com plou sobre Berlín...

Com plou sobre Berlín
i quina melangia,
un home va morint
de lenta agonia.

Camina pels carrers
topant amb les parets,
buscant alguns diners
per entrar als cabarets.

Els somnis que ha rebut
dels àngels de la mort,
ja el donen per vençut
i ell creu que és una sort.

Com plou sobre Berlín...

Com plu sobre Berlín
i l’home està amarat,
i s’ha anat desvestint
i acaba despullat.

Les putes que l’han vist
dormint en un racó,
el tapen com a Crist
enmig de la passió.

Però no es pot fer res
quan un arriba aport,
ningú sap el que ha après
aquell home que ha mort.

Com plou sobre Berlín...

11. Mana que mana

Com que tothom s’esquitxa
quan hi ha algú que trepitja,
és cosa ben humana
anar mana que mana. (Tornada)

I així ens vestim i així
espiem i saludem
i somriem i netegem
aquell tresor que no
volem i ens aguantem.
Dissimulem per anar
fent, ballem tossint
i badallem i així
imitem i ens amaguem
i tots patim el
que sabem.

Com que tothom s’esquitxa...(Tornada)

I així vivim i
caminem i ens destruiïm
i enamorem
i ens imposem i
barallem i resistim tots
com podem.
I seduim i ens despullem
i conquerim i així
perdem i ens enfonsem
i així plorem el que somniem.

Com que tothom s’esquitxa... (Tornada)

12. Havanera de l'aurora

El seu cor sempre demana
més justícia per ballar,
perquè vol anar a l’Havana
amb els negres a plorar.

En el món plora l’aurora
que tots som a la presó
quan la pena és més traïdora
ell ens canta una cançó.

I sobre el mar neva
sucre i bona sort,
i la pena meva que s’ha mort.
L’estrella m’agafa
de la seva ma
i el dolor de l’ànima se’n va. (Tornada)

Amb la llum de l’aurora
ha nascut per a cridar,
l’utopia que ell enyora
d’una sort feta de pa.

El seu cor sempre té gana.
comfiant massa en l’atzar,
de poder tornar a l’Havana,
un amor enmig del mar.

I sobre el mar neva... (Tornada)

L’esperança s’encomana
quan l’aurora ens fa volar,
i així tots cap a l’Havana
amb els negres a ballar.

13. Pobrament

Pobrament surten mots pobres
que enriqueixen el camí,
dolçament les morts són dolces
si tu ets qui mors amb mi.

Bonament les veus són bones
quan l’amor parla ben clar,
llargament les nits són llargues
quan el fred en fa callar.

Amor, dolor
amor, dolor
amor, dolor batejats continuament
pel vent de la passió.

(Música sola)

Dolçament mirades dolces
que assenyalen el camí,
tristament notícies tristes
que ens ensenyen a morir.

Sàviament carícies sàvies
tots dos junts contra la por,
foscament les nits són fosques
amb besades de claror.

Amor, dolor
amor, dolor
amor, dolor batejats continuament
pel vent de la passió.

(Música sola)

Pobrament surten mots pobres...

14. Un ocell important

El cel fa
la teva ombra
ajupida,
és el preu
de ser vius
valga’m Déu,
com se’n va
cop d’escombra
la vida,
vine i seu
fem un niu
teu i meu. (Tornada)

Com amagues
l’infant que tu eres,
i el record
de les ales primeres,
només vols ser impotent
oblidant
que tu ets un ocell
important.

El cel fa... (Tornada)

Volaràs
per damunt la tristesa
amb les ales
de la guerra encesa,
només vols ser prudent
oblidant
que tu ets un ocell
important.

El cel fa... (Tornada)

Tots sabem
de les ales ferides
del crim
tan obscur
que tu crides,
només vols ser valent
oblidant
que tu ets un ocell
important.

El cel fa... (Tornada)

Tu seràs
gran ocell algun dia,
sobre un cim
fet de neu i utopia,
només vols plorar el vent
oblidant
que tots som un ocell important.

15. Prou

La ciutat sabem que ens pesa,
que hi ha massa gent en guerra,
que és difícil abrigar-se
que hi ha poc amor que ens besa,
que anar al bar és castigar-se
a estar sol com els poetes,
que els amants són mans molt buides
però poden ajudar-se,
pujarem junts les muntanyes
fins els núvols,
fins els àngels
trobarem dins els misteris
l’aliment de les entranyes,
l’amor pel qual tu t’afanyes.

Prou, prou de plorar
no et puc veure tremolar,
prou prou de plorar
que la pena ens vol cremar. (Tornada)

Sé bastant del teu silenci
cercant or entre la brossa
i vivint de somnis dolços
que sembla que ningú pensi.
També sé de la pobresa,
la teva supervivència,
un punyal que no es vol veure
per no caure en la tristesa.
I estem tots entre gent trista,
que no pot trobar refugi,
que s’afanya en l’honradesa
i té la teva ferida
i també com tu no crida.

Prou, prou de plorar... (Tornada)

Volarem per on no deixin,
arribant a nous planetes,
que en ensenyin a ajudar-nos
perquè nous amors ens neixin.
Nous miracles, noves pistes
que revoltin, que revifin
que somriguin, que netegin
els aguris pessimistes.
Volarem a gran alçada
des del llit, per entre els cotxes,
com els ovnis, com les fades
dins de la ciutat trencada
volarem a gran alçada.

Prou, prou de plorar... (Tornada)