Anem de part
Un exèrcit
al costat
d'un país
sense fronteres,
molts soldats
que jo he estimat
són a les files
primeres.
Un exèrcit
d'un país
que té llum
com a bandera,
és l'amor,
el seu encís,
la utopia
presonera,
un exèrcit
d'un país
que té llum
com a bandera.
Són arreu,
els núvols
com trinxeres,
no se'ls veu
i lluiten
com a feres,
i s'abracen,
s'enamoren,
el poder
miren i passen.
El que fan
és molt més
que fer guerra,
van cercant
tresors d'amor
per terra,
i somnien,
s'equivoquen
i en l'amor
trencat rumien.
Un exèrcit
al costat
que fa guerra
a la guerra,
i jo entre ells
m'he iniciat
a estimar aquesta terra.
Un exèrcit
ben armat
de tristeses
i de gestes,
gestes de gran
llibertat
que són per l'amor
grans festes,
un exèrcit
ben armat
de tristeses
i de gestes.
Van morint
quan mor
una esperança,
van vivint
la mort
sense recança,
perquè ells saben
que a la vida,
sense somnis,
ells no hi caben.
Van ben sols
i fràgils
com onades,
tu què vols,
s'enfonsen
a vegades,
que és molt dura
aquesta guerra
per fer més neta
la terra.
Vola, vola, trapezista,
vista, vista que ens consola.
Gires, gires fent la gesta,
festa, festa de guspires.
Ales, ales que et pretenen,
cremen, cremen les escales.
Xarxa, xarxa no et fa falta,
salta, que ningú no marxa.
Vola, vola, trapezista,
vista, vista que ens consola.
Nuesa, nuesa que t'aguanta,
santa, santa llum encesa.
Els miracles hi són cada dia,
tu confia davant els obstacles,
confiança en el circ de gent trista,
trapezista en el cor d'esperança.
Altes, altes aventures,
pures, pures quan tu saltes.
Penes, penes i et refies,
tries no tenir cadenes.
Reses, reses a l'alçada,
cada, cada cop que ens beses.
Mana, mana una estrella,
bella, bella, i què demana?
Vola, vola, trapezista,
vista, vista que ens consola.
Vida se'ns fa optimista,
pista, pista beneïda.
Els miracles hi són cada dia,
tu confia davant els obstacles,
confiança en el circ de gent trista,
trapezista en el cor d'esperança.
Prenyada veu
d'un astronauta
que mira arreu
marcant la pauta.
Mirada intensa,
tendra, absoluta,
la terra immensa
tan diminuta.
És un punt blau
com els seus ulls,
que són la pau
que tu reculls.
Et diuen tant
de l'infinit
que et fas molt gran
fent-te petit.
Sento que sap
secrets que miren,
dins el seu cap
platets que giren.
Mirada neta,
record i marca,
cercant la meta
d'estrella i barca.
Segur que mai
no el mataran,
el seu espai
es va fent gran.
Dins ell veig Mart,
Venus i Orió,
quan va de part
del seu nadó.
Prenyada veu,
tan bona i mansa,
escolta i seu,
seu i descansa.
Sent l'astronauta
que ens il.lusiona,
dóna la pauta,
l'espai se'ns dóna.
Perquè si ens mira
com un mirall,
tothom respira
del seu cristall.
I és un impacte,
pols estel.lar,
parint un pacte
que encén el mar.
Una nit s'estrena
com un tros de pa,
amb tendresa plena
perquè la puguem ballar.
Un pa que se'ns dóna
perquè ens el mengem,
la nit enraona
que amb tendresa guanyarem.
Gira, gira,
respira, mana
la teva gana
del pa més tendre.
Gira, gira,
admira, et lliga
la fleca amiga
que es posa a vendre.
Fem menjant escàndols
i volem a pèl,
amb ocells fent bàndols
menjant molles en el cel.
Pa ple d'aventures
i ens sentim com nens,
i ens fem hores pures
ben junts sota un blau immens.
Gira, gira...
Pa que se'ns regala
per salvar les nits,
mig tocats de l'ala,
fam de ser bons esperits.
No haurem de ser cauts
pel mal que camina,
perquè avui les pautes
blanques són com la farina.
Gira, gira...
Sempre la misèria
vol robar-nos pa,
recordem la dèria
fins que torni a començar.
Guardem el contacte,
ens farem senyals
al moment exacte
en què el pa no sigui fals.
Gira, gira.
És la ràbia
d'aquest país,
massa mapes
que no l'estimen.
És la ràbia
d'aquest país,
quan sent himnes
que desafinen.
És la gàbia
d'un munt de gent,
camí fosc
poca llum i sola.
És la gàbia
d'un munt de gent,
un volar que
volar no vola.
Llançarem mocadors al vent,
posarem moltes flors a taula,
el cor nostre es farà valent,
hem donat la nostra paraula.
És l'antena
que emet senyals,
les fronteres
interferides.
És l'antena
que emet senyals,
les pantalles
amb les mentides.
És l'estrena
del dia nou,
contrasenya
de porta a porta.
És l'estrena
del dia nou,
l'esperança
que no és morta.
És la terra
que ens ve de lluny,
arrelats
contra la injustícia.
És la terra
que ens ve de lluny,
l'estimem
i serà notícia.
Llançarem mocadors al vent,
posarem moltes flors a taula,
el cor nostre es farà valent,
hem donat la nostra paraula.
Va venint molta gent avui
a cercar coses rares,
va venint molta gent avui
amb idees ben clares,
tots prenyats com un constipat,
fèrtils de veritat.
Va venint molta gent avui
a cercar llargavistes,
va venint molta gent avui
estimant noves pistes,
a la panxa porten llavor
d'una nova claror.
Va venint molta gent avui
a cercar un bon pessebre,
va venint molta gent avui
compartint una febre,
els han dit amb un llamp ferit:
pariran nen de nit.
Va venint molta gent avui
a cercar poesia,
va venint molta gent avui
com si fos el seu dia,
tot a punt per muntar el bressol
abans que marxi el sol.
Va venint molta gent avui
a cercar coses bones,
va venint molta gent avui
siguin homes o dones,
tots amb sexe que ho tingui tot,
la llavor i el seu brot.
Va venint molta gent avui
a cercar les campanes,
va venint molta gent avui
perquè en tenen les ganes,
avis pensen en el seu nét,
campanades de llet.
Va venint molta gent avui
a cercar partitures,
va venint molta gent avui,
i les cerquen madures,
per omplir de veu musical
el seu nen espacial.
Va venint molta gent avui
a cercar un diccionari,
va venint molta gent avui
pel part extraordinari,
d'aquell nen que ens podrà parlar
d'on tothom sap resar.
És com un llamp que t'atabala
va disparant alguna bala,
va cap al cor per fer-te mal
i tot es mor i tot s'hi val.
Així de cop et desorientes,
la pau és lluny, com ho lamentes,
vols de la gent una abraçada,
que és més urgent cada vegada.
La bellesa, la tristesa, la fermesa, sí...
La bellesa, la tristesa, la fermesa, sí...
L'enteniment que se t'escapa,
tens malament tot el teu mapa,
Santa Maria té campanes,
les d'un nou mapa que demanes.
La teva pena no se'n va,
la nit entrena per matar,
tu saps, però, del teu bateig,
véns de l'espai com de passeig.
La bellesa, la tristesa, la fermesa, sí...
La bellesa, la tristesa, la fermesa, sí...
Hi ha una presència il·luminada
dins la innocència malparada,
vols amagar-te amb el desfici,
vols estalviar-te el sacrifici.
No vols destí martiritzat,
no et vols sentir crucificat,
has de ser net amb la bellesa
i reses trist ple de fermesa.
La bellesa, la tristesa, la fermesa, sí...
La bellesa, la tristesa, la fermesa, sí.
Anem de part sense voler,
homes i dones ho sentim
quan despertem amb el cafè.
Anem de part sense saber
quin nen tindrem, quin nen ens ve,
però anem tots de bona fe.
Anem de part i ens estimem,
desorientats ens demanem
què ens ha passat i no ho sabem,
ningú no sap què parirem.
Anem de part i ens sentim sols,
el llit ens mira sense fer,
perfum de l'àngel que tu vols.
Anem de part amb devoció,
com un artista treballant,
i tots cantant una il.lusió.
Anem de part i ens cal ser forts
si hem de parir fill de cristall
amb el millor dels nostres morts.
Anem de part i ens cal patir,
que molta gent trenca el mirall
i diu que tot s'acaba aquí.
Anem de part i ens estimem,
desorientats ens demanem
què ens ha passat i no ho sabem,
ningú no sap què parirem.
Anem de part i és molt bonic
per als humans ja tan cansats,
perquè el desig ens és amic.
Anem de part amb l'embolic
que mata somnis i coixins,
i tu m'ho dius i jo t'ho dic.
Anem de part mirant l'espai,
que el nostre fill arribi on
ningú no ha arribat ara ni mai.
Anem de part, hem contactat
amb el més bo de l'univers
que ens és possible haver somiat.
Anem de part i ens estimem,
desorientats ens demanem
què ens ha passat i no ho sabem,
ningú no sap què parirem.
Vol que l'abraci l'home fort,
el seu alè penja d'un fil,
perquè dins el seu cos viril
hi ha una dona, mala sort.
Homes i dones que ens encantin
amb el seu cos a l'inrevés,
que cantin tots i no s'espantin,
i a veure què vindrà després.
Les seves veus van atrapades
pel seu cos, que és un fals vitrall,
hem de fer un salt, una jugada,
fem relatiu l'etern mirall,
que té la veu equivocada.
Potser és que tots ens fem prou grans
per entreveure el nen que ve,
amb la sorpresa dels mutants
que han de venir, i jo no ho sé.
Si tothom pogués guanyar,
quan es mira d'estimar...
Hi ha un cos de dona equivocat,
per dins, un home de debò,
que no vol pits i està cansat
perquè no és ell quan diu sóc jo.
Són cartes d'homes i de dones,
amb un encant que a tots ens cal,
són caramels i coses bones
contra els miralls que han fet prou mal.
Les seves veus van atrapades
pel seu cos, que és un fals vitrall,
hem de fer un salt, una jugada,
fem relatiu l'etern mirall,
que té la veu equivocada.
Homes i dones que ens encantin
amb el seu cos a l'inrevés,
que cantin tots i no s'espantin,
i a veure què vindrà després.
Si tothom pogués guanyar,
quan es mira d'estimar.
Amor d'amor s'alimenta,
amor, i som els teus fills,
tres penes que s'encadenen,
la mort, el mal i els perills.
Amor d'amor s'alimenta,
amor, al nostre bressol
d'aquest planeta de dol.
Hem de navegar,
hem de confiar,
hem de parlar clar,
no ens hem d'espantar,
anem més enllà...
Amor d'amor s'alimenta,
amor, en contra del drama,
la creu, la serp com et gasta
tot l'odi i la seva trama.
Amor d'amor s'alimenta,
amor, que és un no parar,
un vent que ens ha de salvar.
Hem de navegar,
hem de confiar,
hem de parlar clar,
no ens hem d'espantar,
anem més enllà...
Amor d'amor s'alimenta,
amor, t'anem compartint,
tenim la feina sencera
d'un món que anem construint.
Amor d'amor s'alimenta,
amor, al nostre melic,
plorem el nostre embolic.
Hem de navegar,
hem de confiar,
hem de parlar clar,
no ens hem d'espantar,
anem més enllà...
Amor d'amor s'alimenta,
amor, que tot ho pretén,
la nit de nit com s'eleva,
la nit que anem encenent.
Amor d'amor s'alimenta,
amor, que té molta fam,
de llum, d'estel i de llamp.
Hem de navegar,
hem de confiar,
hem de parlar clar,
no ens hem d'espantar,
anem més enllà...
Amor...
Fusell de mel al teu vaixell,
dispara, et dono la meva pell,
el cos,
el meu,
pel teu
repòs.
Desig i estel
al mig.
Suau, el cor que et dóna pau,
petons de tu, de color blau,
soldat
d'amor,
viril,
lliurat.
Desig i estel
al mig.
Sonen, ressonen campanes,
quan ens besem dia i nit, sonen,
ressonen campanes
dins el teu pit i el meu pit.
Perfum de blat, de pa suat,
miracle tendre despullat,
ets fort,
valent,
i quina
sort.
Desig i estel
al mig.
Som un regal d'allò que cal,
ens fem carícia general,
per tu
sóc dolç,
ho vull,
segur.
Desig i estel
al mig.
Sonen, ressonen campanes...
Calenta neu quan jo sóc teu,
combat pel cim i per ser meu,
regal
d'un cel,
donant
moral!
Desig i estel
al mig.
Sonen, ressonen campanes...
Fusell de mel pel teu vaixell,
dispara, et dono la meva pell.
Mira, respira,
se't vol seduir,
mira,respira,
que els teus són aquí,
mira, respira,
no vulguis plorar,
mira, respira,
i celebrar.
És l'espectacle
que no s'acaba,
i gràcies a tots
per ser aquí,
És l'espectacle
de gent que estima,
tots a la seva
i sense fi.
És l'espectacle
de purpurina,
perquè l'amor
ho ha decidit,
És l'espectacle
de la tendresa,
de la vedet,
i el transvestit.
És l'espectacle
del qui no enganya,
mentre treballa
un no parar,
És l'espectacle
d'aquell qui lluita
i És prou valent
i parla clar.
Mira, respira,
de l'aire més pur,
mira, respira,
si el món és obscur,
mira, respira,
no et deixis guanyar,
mira, respira
i a resar.
És l'espectacle
de moltes plomes,
que vénen àngels
a ballar,
És l'espectacle,
el que convida
als qui no paren
de somniar.
És l'espectacle
de la gent bona,
que són estrelles
de debò,
És l'espectacle
de la gent forta,
que ho dóna
tot sense ressò.
És l'espectacle
dels qui es despullen
amb el seu cos
meravellós,
És l'espectacle
de gent senzilla
que xiula molt
al poderós.
Mira, respira,
la gent del voltant,
mira, respira,
l'esforç que tots fan,
mira, respira,
dins el cabaret,
mira, respira,
ben dret.
És l'espectacle,
baixa una estrella
per les escales,
s'ho mereix,
És l'espectacle,
ple de gent nova,
vol ser un planeta
que aplaudeix.
És l'espectacle,
final de festa,
estan contents
els emprenyats,
És l'espectacle,
brillen guspires
que ens han deixat
a tots prenyats.