8. Com plou sobre Berlín

Com plou sobre Berlín,
molt més del que voldria
aquell que va insistint
en trobar companyia.

Aquell que fou soldat
d’un amor ple de llum,
i ara fa caritat
al sol i al seu perfum.

Però el sol s’ha amagat
i ell sap que és pel seu bé,
té el cor massa cremat
i el sol el pot desfer.

Com plou sobre Berlín...

Com plou sobre Berlín
i quina melangia,
un home va morint
de lenta agonia.

Camina pels carrers
topant amb les parets,
buscant alguns diners
per entrar als cabarets.

Els somnis que ha rebut
dels àngels de la mort,
ja el donen per vençut
i ell creu que és una sort.

Com plou sobre Berlín...

Com plu sobre Berlín
i l’home està amarat,
i s’ha anat desvestint
i acaba despullat.

Les putes que l’han vist
dormint en un racó,
el tapen com a Crist
enmig de la passió.

Però no es pot fer res
quan un arriba aport,
ningú sap el que ha après
aquell home que ha mort.

Com plou sobre Berlín...