Dos poemes d’en Jordi Guardans, “Estic fent el dinar dels muts” i ” Un altre cop he perdut el mar”, tots dos del poemari ” El Rèquiem blau”. Ed.62. Els llibres de l’Escorpí, 195. Barcelona, 2002. En l’interior de la carpeta hi ha el poema “A l’home que crida al metro” del mateix poemari.
Les claus de sal
- 12. El dinar dels muts
- 13. He perdut el mar
12. El dinar dels muts
Estic fent el dinar
dels muts
que han callat
per sempre
de tan espantats
com estan
de la vida.
Fer el dinar dels muts
és delicat:
ni massa sal, ni massa sucre;
ni menjar de nens,
ni massa règim d’avis.
Vi negre, bolets i mores dels boscos
i sobretot molt de mar
a la graella.
13. He perdut el mar
Un altre cop he perdut el mar
La lluna sembla voler venjar
Sobre el desert on no es reflecteix
La gran traïció que l’amor pateix.
Un altre cop he perdut el mar
Cap home més serà mariner
Vertígen fosc on hi havia el blau
No hi ha horitzó, ni perdó ni pau.
Un altre cop he perdut el mar
La platja negra no té final
El peix de plata que duc al cor
És un peix mort, a no és cap tresor.
Un altre cop he perdut el mar
Estic malalt, sóc un exiliat,
Ja no sóc home i ho sóc molt més
Sóc d’aquest món que no sé quin és.
Un altre cop he perdut el mar,
Sense remei tot ha de cremar,
Ja no hi ha ones, tot és el foc,
L’alè mesquí ha imposat el joc.
Un altre cop he perdut el mar,
Tot canviaria si jo plorés
Haig de plorar, retrobar la llar,
Que el mar de llàgrimes és el mar
