1. Port estrella.

Navega capità,
que ets l'àngel de la sort,
al port hem d'arribar
quan tot s'hagi mort;
navega al meu costat,
la brúixola he perdut
i estic enamorat
del mar que m'ha vençut.

Ordena'm capità
que miraré de fer,
de riure i de plorar
que és el mateix paper;
defensa'm del dolor
de no saber lligar
el nus de la il·lusió
al meu petit pensar.

Port estrella,
d'ones ben blanques,
un àngel ens hi ha cridat...

Port estrella,
lluny de la terra,
casa pel cor embarcat...

Navega capità
a l'estrella final,
encara que tinc clar
que pot ser la inicial;
vull enviar als amics
que amb mi han volgut ser nets,
els meus millors secrets,
plens de tresors bonics.

Port estrella,
lluny de la terra,
casa ple cor embarcat...

Navega capità,
que jo t'obeiré,
si un dia no ho vaig fer
és que no ho veia clar;
tots ja som mariners
d'un ocell volador,
tenim el cor tan vell
com aquesta cançó.

Port estrella...

2. El secret.

M'agradaria
poder-te parlar
sense paraules,
com campanes

m'agradaria
no haver de parlar
el que no sé pas
explicar

l'univers té un so màgic,
l'univers és un tresor,
on tot és feliç i tràgic
i això es diu de cor a cor...

m'agradaria
donar tot el cor
a l'alegria
de l'amor

m'agradaria
donar tot el cor
a l'univérs
que és tan hermós

l'univers tan poderós
que té totes les riqueses,
molt sovint és dolorós
com són totes les belleses

m'agradaria
poder ser més fort,
per no fugir
mai de la mort

m'agradaria
si haig de morir,
poder veure bé
el meu destí

si del cos se'n fa muntanya,
o un trosset de romaní,
sorra, aigua o forma estranya
que no sé si la sé dir

vent de llum de l'energia,
o alegria que sent, o un secret que no sabia
més antic que el sentiment.

3. Vaig disfressat.

Vaig disfressat
de nou amb nou paisatge,
com un ocell salvatge
cercant la identitat,
vivint de mals
el con només renega
i la mirada cega
dels fanals.
s’oblida
Ahir em perseguia
un gran àngel anunciant,
que la mort no vindria
fins que fos un xic més gran...

L’amic més clar
ferit ja no m’oblida,
i jo que sóc ferida
a ell li vull cantar.
Un cant ben dolç,
etern, inquebrantable
un cant d’amor amable,
sóc fràgil com la pols.

Ja he vist l’infer i és ara
quan la mort ja m’ha parlat,
li veig el tros de cara
que fins ara m’ha ensenyat...

I et dic amic
que cantis a la vida,
el teu pas té la mida
de l’univers més ric,
vesteix-te de lleó
valent i noble,
que el teu cor és un poble
ficat a la presó.

4. Llum blanca.

Blanca la núvia
que avui s’ha casat,
amb la corona
de la llibertat.

Blanques les flors
del jardí de les neus,
mel ben gelada
que escalfen els déus.

Blanca llum de mitjanit,
que il·lumina barques velles,
blanca pesca, peix traït,
vell combat de les estrelles.

Blanca la bandera gran,
dels soldats del somni lliure,
blanc el núvol de l’infant,
que ha mirat de sobreviure.

Blanca nit pura
de l’enamorat,
que estimant-te
l’hivern ha trobat.

Blanca insegura
la barca del port,
la que quan brilla
s’assembla a la mort.

Blanca llum de mitjanit,
que il·lumina barques velles,
blanca pesca, peix traït,
vell combat de les estrelles.

Blanca la bandera gran,
dels soldats del somni lliure,
blanc el núvol de l’infant,
que ha mirat de sobreviure.

Blanca la llana
del xai pasturant,
ple d’amenaces
el verd va menjant.

Blanca l’escuma
fanàtic estol,
mireu la lluna
vestida de dol.

Blanca llum de mitjanit…

5. Carroussel del cel.

Senyors, senyores, nens i nenes, carroussel,
amics i enemics girant enmig del cel,
els somnis més antic ho havien anunciat,
la fira de la vida aquí ens a portat.

Senyors, senyores, nens i nenes, cavalcant,
que no podem parar, el cor es va cremant,
a cada tomb que fem,
la vida es va encenent,
de diferents formes pel que anem veient.

Au, benvinguts
als mil secrets
que ens han donat,
au, benvinguts
al vell perfum enamorat,
tots hem nascut
dins un jardí
mig assecat,
tots hem nascut
amb un record
il·luminat...

Senyots, senyores, nens i nenes diferents
arrels, tresors, estels, dolors, pressentiments,
noves indentitats, que fan el cor més gran
canvia sense mida mentre vas girant.

Senyors, senyores, mort i vida, vida i mort,
ai, quines són les fonts d'on surt la nostra sort,
aquest coneixement, que no s'atura mai,
mesura rara de les forces de l'espai.

Au, benvinguts
als mil secrets...

6. La mare de la nit.

Cridada pel record
d'algun secret estel
ha sortit a passejar la fada trista

i mira disparant
molts trets d'amor i mel,
seduint el munt de gent que no l'ha vista

La fada és la mare,
de la ciutat de nit,
vigila tots el somnis
que els seus ulls han llegit

Arriba a una plaça,
la plaça del gat trist,
que no dorm per vigilar el que passa a l'aire.

La fada que l'ha vist,
el crida d'un xiulet,
pero el gat se'n va corrent quan sent el flaire

però ella no s'amoïna
i no pensa en el gat,
la nit és massa fina
i el cos està empaitat...

La fada veu un banc,
on pot passar la nit,
i s'asseu com obeint al cansament,
badalla i tus un xic,
senyala que es troba bé,
ai, la fada va dormint-se lentament...

i aquí és on crida l'àngel,
l'àngel de la nit,
l'àngel que li explica
d'on ve el seu esperit

És la fada, la mare
és la fada,
la mare de la nit,
de la nit estrellada.

Quan més està somniat
un tro cau de repent,
els motors d'un cotxe que allí s'atura...

sirenes van cridant,
dos homes ja l'han vist,
han baixat ben decidits els policies...

<>.
i ella diu: <

7. L'any nou.

Un any nou no és
més que recordar
l’any original
que volem somniar,
un any nou no és
més que un vell que ve
mentre anem mirant
de no fer malbé,
el vestit de mar
que portem a dins,
el xiulet intens
que fan els dofins.

Un any nou si us plau
per dansar la nit,
amb el cor ben nu,
el cor desvestit,
un any nou pregant
a les serps i els sants
que volem cantar
un nou can d’infants.

Un cant de coloms
morts a mitjanit,
els llençols més blancs
per vestir el seu crit.

Un any nou té por
del poder del sol,
l’home acovardit
la lluna de dol.

Volem construir
ben a poc a poc,
un estel més clar
fet de gel i foc.

Volem estimar
quasi d’amagat,
el planeta nou
que algú ens ha robat.

8. M'agraden les faules.

M'agraden les faules,
déus de veritat,
sense paraules
fent tempestat,
m'agraden dones
vivint del mar,
homes que ploren
veient un far.

Miro paisatges que van morint.
senyals a terra
que van fugint,
com tots els homes
sempre he dubtat,
quan vull ser savi
ruc m'he tornat.
Vull les mirades
que són un cop,
que són misteris
de ben a prop,
canto les festes
d'enamorat,
festes d'estrella
que ha despertat

M'agraden dies que semblem somniats,
pistes del àngels
sobre els terrats,
m'agraden arbres que et fan ser gran,
pare i mare
i tros d'infant

Blau el planeta que ens han donat,
ple de molts dies
d'amor plorat,
festes de núvols,
cel massa gran,
cel massa aspre
que ens va cremant.