Romanços i estampes del 21
- 9. Rondalla del transvestit
- 10. Rondalla del caçador il·luminat
9. Rondalla del transvestit
Passejant va una princesa
que ha estrenat avui talons,
era tanta la tristesa
de ser un noi ple d'oracions.
Al seu àngel li resava:
potser sóc àngel com tu.
I una llum l'acaronava:
ets princesa de segur.
T'han trencat com a joguina,
com titella sense fils,
tu vas néixer masculina
i és que els homes són virils.
Ai princesa lluitadora
pesca estrelles a les nits,
si la vida és tan traïdora
porta llum en els teus pits.
Caminant ningú la mira
com princesa de debò,
però ella a fons respira,
ha lliurat tot el seu plor.
Sap on trobar meravelles
que engresquin els mariners,
ha vist moltes putes velles
i com troben els diners.
Però ella que va dreta,
és princesa al capdavall,
té l'anhel que algun poeta
se l'endugui amb un cavall.
En el bar del sacrifici
on tothom beu i està trist,
quan hi entra té el desfici
d'un poeta que l'ha vist.
El poeta i la princesa
comparteixen el lament,
perquè hi ha poca tendresa
i és que s'ha de ser valent.
I ben junts de matinada,
amagats dels criminals,
veuen l'ànima trencada
internada als hospitals.
La princesa ara neva,
que en sap molt i molt de neu,
i el poeta la fa seva
com si fos mare de Déu.
10. Rondalla del caçador il·luminat
A caçar va un caçador
en un dia trist de veres,
va cercant penes senceres
per matar tanta tristor.
Fulles mortes ha caçat
en creuar carrers i places,
eren moltes amenaces
just al mig de la ciutat.
Veu un núvol molt dolent
amb la boca molt oberta,
ell dispara i no l'encerta,
és difícil caçar el vent.
No s'enfonsa, ple de fum
vol seguir buscant les preses,
ja són tantes les tristeses
que li fan de bon reclam!
Veu un vell fent caritat
i amb els ulls de nou dispara,
i li diu amb veu molt clara
que per ell sempre ha plorat.
Un infant surt d'un portal
i jugant va i cau a terra,
aquest caçador no l'erra
quan l'amor li fa més mal.
Caçador que fa camí,
tot ho mata i no descansa,
la seva mirada mansa
ha caçat molt fins aquí.
Però res no pot guardar
d'una caça tan furtiva,
la ferida encara és viva
quan s'acaba de caçar.
Torna a casa finalment,
fracassat per l'aventura,
la mirada sempre pura
ha caçat ben malament.
Estirat damunt del llit
tanca els ulls i no respira,
creu que un àngel ara el mira
per endur-se'l una nit.
I ell serà per fi el caçat
sense por ni resistència,
de res no serveix la ciència
de qui viu il·luminat.
